Bienvenus-à-ce-lieu

Cargol Iroquès (també a vegades l’Escargot), és un personatge tret sense cap mena de permís d’una cançó de Quimi Portet (Astre intercomarcal, conegut també com a "el guapo de EUDLF" en una altra època).  Així doncs, jo, un fresc, manta i carota, utilitzo aquest nom  quan navego,  a la deriva, per la diguem-ne güeb dels collons  Val a dir que aquest cantautor de Hollywood (el Hollywoodès) és el meu diguem-neidol” local.   Per sort, també tinc altres distraccions força més gratificants.

 

¹Notis que qui escriu és un caradura que copia o procura imitar, a mode d'homenatge, l’ estil diguem-ne literari de l’Astre.  Prova d’ això n’és el reiterat ús de les paraules “diguem-ne” i “dels collons”, que l’autor de Macarrons utilitza tant, diguem-ne, sovint en el seu blog dels collons.  Val dir, que la qualitat literaria de l'Astre és innegable,  brutal, i per això admirada per un servidor.  Gairabé tant com les seves cançons.

 

 

La “susoditxa”cançó en questió:

 

Macarrons (Q.Portet, A. Fidel)

U ieee! 
Avui faig tard, si m’esquitxes, cargol iroquès; 
a veure un cel blau i les cuixes que té la Remei; 
avui l’he vist a la porta d’en Pau panader, 
provant els “sobaos”, i duia les calces de paper.

A cada col un dos, mira, mira quin cos, 
a mitja carretera prop de Manacor, 
a aquell que m’esquitxi li capgiraré el gos, 
si petges la petjada i menges macarrons.

Amics: ja en tinc prou, n’estic fins els ous, ara  
si torna el “hippie” d’en Pau, vestit de babau, mataré.

A cada ós un gos rabassut i galdós, 
en Pitxi té un caniche que m’escriu les cançons; 
la dona de fer feines m’ha perdut uns mitjons; 
no trobo la manera de menjar macarrons. 
Un gos sense os, univers de colors, 
prepara’t per fer feina, duc un sac de cargols, 
ja saps que m’agraden les politges dels pous, 
encara no m’heu vist menjar macarrons.

 

 


La selection de l escargot

iCargol (correu)